PETITA BELLESA, LA

Una de les obres imprescindibles d’Anthony Browne, un àlbum ple de tendresa i amb una dosi d’humor sobre el valor de l’amistat i la solidaritat. 

El 1974, Koko, un goril·la ensinistrat a la Universitat de Stanford per fer servir la llengua de signes, va demanar un gat als científics que l’observaven i el va cuidar com si fos el seu fill. Uns mesos després el gat va desaparèixer i durant molts dies en Koko va expressar la
seva tristesa a través de senyes. Aquest fet, que va provocar la discussió sobre si altres espècies poden sentir emocions humanes, va servir d’inspiració a Anthony Browne per a la creació d’una de les seves obres conegudes. 

En La petita Bellesa, com en el cas real, un goril·la que sap comunicar-se per senyes, i té tot allò que pot desitjar, se sent sol i decideix demanar als seus cuidadors una mica de companyia. Així coneix a Bellesa, una gateta que pren llet i mel amb ell, passeja, juga...
Junts són feliços, però una nit, mentre veuen una pel·lícula, el goril·la es posa molt nerviós, furiós i els seus cuidadors decideixen separar-los. En aquell moment, la Bellesa mira el goril·la i en la seva reacció es revela el veritable valor de l’amistat. 

Anthony Browne sent una gran passió pels goril·les, i aquesta fascinació, que sorgeix del contrast entre la força i la tendresa d’aquests animals, es reflecteix en bona part en la seva obra. En les acolorides il·lustracions d’aquest àlbum, combina elements realistes amb
un toc de fantasia i humor, donant vida als dos entranyables personatges.